CELLA, [ÇELLA, SEYLA] s.

Porció de forma arquejada de pèl que guarneix la vora superior de la conca de l'ull.

"Ni tinch lo cor / seny, bocha / ulls ni çella
Qui s don en fer / offici d altre ley."
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci

"Car tantost a tota res que hoen que no ls sia plaer, junyen la cara e les celles, e mostren furia axi com a rabiosos..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià CVIIII

"Fra Bernat arronça la cella,
No li parech joch,
Ans volgue dar scach per roch
Al capella,"
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.212

"morros e celles
s empeguntava:
quan se n untava
fastig me feya:"
Roig, Jaume Spill 2.536

"Beneyt siats vos, qui tant be avets ordonat lo cors de l home: car vos l avets ornat e ordonat de cabells e celles, e ordonat de dents e ungles..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 28, cap. 39

"El .iiij. senyal que sien los palpetz totz e la color escura esten se a les seyles e als pols e es dur menys de dolor..."
Joan Jacme Alcoatí f. xliij, a

"E al ferir que feu en la cara de l elm, l elm avanta tant fort en la cara del dit En Berenguer A. Danguera, que tot lo nas li fonia, en tal manera que depuix nul temps no n fo adret, puix per lo mel de la cara e per les seyees que tot correch de sanch, si que tot hom se cuyda que fos mort."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXIX

"E pux que io alçe un poch la cella,
Viu lo mestre de tots aquells qui stau,"
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. IIII, 130

"... ni sap amar qui no pot sostenir dues celles fellones en una bella cara."
Alberti, Leon Battista Deifira (traducció) 470